Crítica: La Grande Bellezza (2013)

La Gran irreverència | Mika Franganillo

La gran irreverència:

Mika Franganillo

EXCEL·LENT

Ple de la irreverència que el caracteritza, barrejat a la poca por a ser veritablement original, Sorrentino dirigeix, amb la gràcia d'un poeta, la càmera que retrata una burgesia famolenca d'extravagància en una Roma entre el passat i el futur. El magnífic guió, l'ús gairebé perfecte de la música i un repartiment molt convincent fan d'aquesta pel·lícula una meravella de la sensibilitat que és capaç de ser profunda, contundent i divertida alhora.

Guanyadora de l'Oscar a millor pel·lícula no anglesa (2013).

Tràiler:

Fitxa Bàsica:

Títol	La grande bellezza (La gran bellesa)
Any	2013
Duració	142 minuts
País	Italia
Direcció	Paolo Sorrentino
Guió	Paolo Sorrentino, Umberto Contarello. Historia: Paolo Sorrentino
Repartiment	Toni Servillo Carlo Verdone Sabrina Ferilli Serena Grandi Galatea Ranzi Isabella Ferrari Giulia Di Quilio Luca Marinelli Giorgio Pasotti Massimo Popolizio Carlo Buccirosso Iaia Forte Pamela Villoresi
Música	Lele Marchitelli
Fotografía	Luca Bigazzi
Companyies	Coproducción Italia-Francia; Indigo Film, Medusa Produzione, Pathé, France 2 Cinema, Babe Film, Canal+, Mediaset
Gèneres	Comèdia . Drama | Comèdia dramàtica . Literatura . Vellesa / Maduresa
Sinopsi	A Roma, durant l'estiu, nobles decadents, arribistes, polítics, criminals d'alta volada, periodistes, actors, prelats, artistes i intel·lectuals teixeixen una trama de relacions inconsistents que es desenvolupen en fastuosos palaus i viles. El centre de totes les reunions és Jep Gambardella (Toni Servillo), un escriptor de 65 anys que va escriure un sol llibre i practica el periodisme. Dominat per la indolència i el tedi, assisteix a aquesta desfilada de personatges poderosos però insubstancials, buits i depriments. (FILMAFFINITY)

Crítica: La Grande Bellezza (2013)  | La gran irreverència | Mika Franganillo  | 22/03/24