Crítica: Del Revés 2 (2024)
- Guillem Vila Ribas
- Jul 2, 2024
- 4 min de lectura
Actualitzat: Jul 3, 2024
L'ansietat pren el control | Crítica: Del Revés 2 (2024) /Guillem Vila Ribas
L'ansietat pren el control:
Guillem Vila Ribas
Què ens defineix tal com som? Com les vivències poden sustentar el nostre sistema de creences? Fins a quin punt les emocions giren el nostre dia a dia? Cada experiència que vius, com veiem perfectament materialitzat en aquesta pel·lícula, serveix de sostrat per fer arrelar un sistema de creences del qual acabarà florint el que podem considerar la teva personalitat
Tràiler:
La crítica:
Fer-se gran és un tema ben complicat. Et comencen a sortir pèls, acne, et posen ferros, comences a tenir noves amistats, en perds d'altres, et vas formant cada cop més fins, en definitiva, anar traçant el camí del teu jo. Cada experiència que vius, com veiem perfectament materialitzat en aquesta pel·lícula, serveix de sostrat per fer arrelar un sistema de creences del qual acabarà florint el que podem considerar la teva personalitat. Malgrat que ens faci por a vegades, aquesta no sempre s'ha de mantenir estancada en un passat que ja no et defineix, pot canviar i adaptar-se al teu dia a dia, sense pretendre ser una persona que realment no ets.
Junt amb aquestes idees, el film Del Revés 2 (Inside out 2); seqüela de la popular pel·lícula de 2015 que va materialitzar les emocions en forma antropomòrfica amb un final que clamava per acceptar-les a totes i que està bé tant està trist, com feliç, com enfadat; tracta sobre com l'etapa de la pubertat i l'adolescència suposa tot un repte per l'statu quo d'un/a infant-jove a l'hora d'enfrontar-se als canvis imminents i a les noves emocions desconegudes.
Aquestes noves emocions es presenten aquí. A part de l'alegria (joia), la ira, el fàstic, la tristesa i la por; en el film se'ns presentarà l'avorriment (Ennui), la vergonya, l'enveja i, la reina de la corona, l'ansietat. Em feia una mica de por veure com retratarien aquesta última, ja que no és com a tal una emoció sinó un mecanisme de defensa natural de l'organisme enfront d'estímuls externs o interns que són percebuts per l'individu com a amenaçadors o perillosos. En la seva explicació en un format més infantil es podria haver caigut en tòpics o en blanquejament d'un trastorn. Encara sort que no ha estat així.
De fet, la trama principal se centra en com en moments de canvis simultanis vitals (canvi d'institut, d'amigues, d'objectius personals, etc.) és l'ansietat la que pot agafar els controls de la teva vida i portar-te a fer, dir o sentir coses que no haguessis pensat mai. El film retrata tot aquests aspectes tan complexos relatant una aventura en la recerca de la identitat perduda, passant abans per racons de la teva ment com els secrets, la pluja d'idees, el riu del pensament, la imaginació convertida en l'oficina de "Que passaria si..." que no et deixa dormir, fins finalment entendre que la nostra identitat no es basa en només els bons records, "soc bona persona", sinó més aviat en tot el que em fa ser, en definitiva, humà.
Encara que clarament és una història que aprofundeix amb el creixement personal d'una adolescent de tretze anys que està intentant trobar el seu lloc en el món, acaba ressonant en tots/es nosaltres. La pubertat no deixa de ser la primera etapa del que representa fer-se adult, per tant, hem d'entendre que aquestes noves emocions també formen part nostra i que ens afecten d'igual manera. "Potser això és el que passa quan creixes, que sents menys alegria", aquesta és una gran reflexió que es fa en aquest llargmetratge la qual ens ajuda a entendre que alguns adults perdrem el somriure d'aquell petit infant que ens ha fet créixer substituir-lo per un estrès crònic imposat per poder assumir les responsabilitats del dia a dia i complir amb el que suposa que hem de ser. Però, com deien Oques Grasses "jo vull córrer pels camps com quan tenia 10 anys". Jo vull viure la vida amb els ulls d'aquell encuriosit nen que de les pedres en feia relíquies i de la sorra castells. Jo vull aprendre del pas dels anys sense perdre el que em va fer néixer. Una personalitat volàtil, canviant; única i complexa.
L'únic fet criticable de la pel·lícula en qüestió és que no deixa de ser un calc mil·limètric del que va ser la primera, una història en la qual un agent extern parent el control de la Riley, que la fa prendre decisions incorrectes fins que al final després d'un viatge d'aprenentatge, ens reconciliem amb l'agent extern entenent que ambdós són necessaris a la seva manera i que han de treballar conjuntament.
És per aquest motiu que "Del Revés 2" per mi té 4 estrelles de 5, perquè malgrat que està molt ben feta i ser un dels èxits d'aquest estiu o es podria dir de l'any (ja ha recaptat més de 1000 M en la taquilla mundial), no aconsegueix ser prou arriscada i creativa per superar a la primera.
PD/ Mireu-la en català, el doblatge és fantàstic i hem de col·laborar perquè aquest es mantingui vigent en els cinemes d'arreu, encara que els horaris no siguin gaire adequats.
Fitxa Bàsica:
Ficciones que responden a la realidad | Fabio A. Cifuentes-Jaramillo| 12/04/2024
Comentaris