La finestra de la mar

La finestra de la mar | Guillem Vila Ribas | 30/04/2025

Platja d'Ocata / Guillem Vila

Les perspectives són com finestres. En elles mateixes hi pots contemplar la seva totalitat emmarcada en un ferro rovellat de dubtes sobre si hi ha alguna cosa més rere els maons que no puc veure.

Qui em diu que si tiro a terra la paret que em limita, que no em deixa ser qui soc, no pugui gaudir d'una totalitat encara per explorar. Però aquí resisteixo, en la mundana existència de l'estar, còmode de sentits, sense saber tampoc quina altra materia convertir-me. Per això em refugio en l'abstracta nostàlgia d'un passat sense certeses amb la innocència de la buida transformació.

On les palmeres que ara cobreixen la meva visió esdevinguin gegantines ballarines dansant al ritme del vent. On les ones que fa uns minuts m'han remullat els pèls del nas esdevinguin embats ferotges d'uns invasors sense rostre que amb el poder de les meves mans jo podria aturar. Vivint, doncs, en el búnquer surrealista del somni on em sento segur, on sento que puc canviar les coses.

Avui he trencat una mica amb aquest monòton transcurs dels dies i m'he aventurat a gaudir amb mi mateix. Traçar una ruta, omplir una motxilla, posar-me a lloc i córrer. Corre en línia recta, sense mirar enrere. Córrer m'està ajudant últimament a trobar el meu lloc al present i desconnectar-me de l'endomorfisme mental de les xarxes. Un moment amb mi mateix i la música, fent una oda al meu cos, a estimar-lo i valorar-lo, demostrant que és capaç del que sigui. I quan no pot més, permetre's estirar-se a la blanca sorra del meu Maresme i sentir el batec de la mar sota l'astre del qual depenem per ser feliços.

El pròxim pas és viatjar sol en terres llunyanes, una aventura, un repte, una meta, un procés. I així, de mica en mica, cop a cop, anem fent més gran la finestra, fins que se sembli més a una porta transparent.

Finalment, em pregunto, quan rere aquesta hi hagi algú esperant-me, la deixaré entrar?

Escrit un diumenge 20 d'abril, entre suor, sorra i rajos de sol acariciant-me l'esquena

La finestra de la mar | Guillem Vila Ribas  | 30/04/2025