Habitar el barri amb el cos i la memòria. (Cas: Casal de Gent Gran)

Clàudia Ferrer Bolaños | 24/07/25 | L'Holística

Etnografia d'un Casal de Gent Gran

Una dona entra al casal de gent gran i, gairebé sense mirar, s’asseu sempre a la mateixa cadira. Sap exactament on deixar l’abric, com preparar el cafè i a quina hora arribarà la resta del grup. El seu cos coneix l’espai abans que el pensament el reconegui. Aquest gest repetit, aparentment insignificant, conté una forma profunda d’habitar el lloc.

Casal de Persones Grans Quatre Cantons

En el treball de camp amb persones grans, escenes com aquesta apareixen sovint. Són moments petits, però reveladors, que mostren fins a quin punt la relació amb els espais quotidians és també una relació amb la memòria i amb el cos. El gir espacial en les ciències socials ens ha ajudat a entendre que els llocs no són escenaris neutres de la vida social, sinó realitats produïdes per pràctiques i significats. Com suggeria Henri Lefebvre, l’espai és sempre un producte social, i aquesta idea es fa especialment visible en els espais de gent gran.

Amb els anys, la relació amb el territori esdevé profundament corporal. Els recorreguts quotidians com anar al mercat, travessar la plaça, o entrar al casal, s’inscriuen en el cos com una memòria pràctica. Tim Ingold descriu el moviment pel territori com una forma de coneixement, i aquesta perspectiva ajuda a comprendre com la gent gran manté un vincle amb el barri a través del caminar, de la repetició i del reconeixement dels llocs.

Parella de persones grans

El barri pot entendre’s així com un paisatge biogràfic. Les cantonades, els comerços o els bancs de la plaça no són només elements urbans, sinó punts de memòria encarnada. El territori actua com una extensió de la memòria, mentre que la memòria dóna profunditat al territori. Quan aquests espais desapareixen o es transformen ràpidament, no es perd només una referència física, sinó també una part de la continuïtat quotidiana.

En aquest context, els casals i espais de gent gran esdevenen llocs d’arrelament. No són només equipaments institucionals, sinó espais viscuts que adquireixen significat a través de la presència i la participació. Michel de Certeau descrivia les pràctiques quotidianes com a formes de “fer lloc”, i això es pot observar en gestos senzills: preparar una activitat, acollir una persona nova, mantenir una conversa llarga o assumir tasques de voluntariat.

Aquestes pràctiques sostenen la continuïtat entre memòria individual i memòria col·lectiva. La participació social de les persones grans no només crea vincles; també produeix espai social. En barris sotmesos a transformacions urbanes accelerades, els espais de gent gran poden funcionar com a ancoratges simbòlics que permeten mantenir una certa estabilitat en l’experiència del territori.

Casal de Persones Grans Quatre Cantons

Des d’una mirada etnogràfica, la presència de les persones grans al barri introdueix un ritme diferent en la ciutat. Seure a la plaça, caminar lentament o sostenir la vida quotidiana del casal són maneres d’habitar l’espai que resisteixen la lògica de la velocitat i del consum. En aquestes pràctiques quotidianes, el cos, la memòria i el territori es mantenen connectats.

Mirar la participació social de la gent gran des d’aquesta relació permet entendre-la més enllà del discurs de l’envelliment actiu. Participar és continuar habitant el món amb sentit. La comunitat no es construeix només amb relacions socials, sinó també amb llocs que poden ser recorreguts, recordats i compartits.

Les persones grans ens recorden que habitar un barri no és només viure-hi, sinó deixar-hi empremta i, al mateix temps, deixar-se modelar pels seus espais. En aquesta relació lenta i persistent entre cos, memòria i territori es troba una de les formes més profundes de comunitat.

Bibliografia

Certeau, M. de. (1984). The practice of everyday life. University of California Press.

Casey, E. S. (1996). How to get from space to place in a fairly short stretch of time. In S. Feld & K. H. Basso (Eds.), Senses of place (pp. 13–52). School of American Research Press.

Ingold, T. (2011). Being alive: Essays on movement, knowledge and description. Routledge.

Lefebvre, H. (1991). The production of space. Blackwell.

Westphal, B. (2011). Geocriticism: Real and fictional spaces. Palgrave Macmillan. 

Antropologia en temps de pixels |  Clàudia Ferrer Bolaños | 24/07/25 | L'Holística