Antropologia en temps de pixels:

Una mirada humanista per a una cultura digital amb impacte

Clàudia Ferrer Bolaños | 24/07/25 | L'Holística

---

Abstract:

En un món cada cop més digitalitzat, les humanitats i l'antropologia ofereixen eines crucials per entendre i transformar la cultura tecnològica contemporània. Aquest article reflexiona sobre el paper de l’antropologia en l’àmbit de les humanitats digitals, i proposa una aliança entre pensament humanista i el disseny tecnològic per generar impactes socials reals. A través de conceptes com la recerca qualitativa, el disseny centrat en les persones i l’etnografia digital, s’explora com la mirada crítica i situada de les ciències socials pot contribuir a crear tecnologies més inclusives, habitables i sensibles al context social i cultural. S’hi defensa la necessitat d’incorporar aquesta mirada en els processos de creació i gestió tecnològica, especialment en projectes amb impacte social i comunitari.

---

Vivim envoltats de pantalles, algoritmes i interfícies. Les nostres converses passen per canals digitals, els nostres desitjos es perfilen mitjançant cookies i el nostre temps, sovint, es consumeix en un scroll infinit. Però en aquest context hipertecnològic, què poden aportar les humanitats i l'antropologia? Quina mirada ens cal per entendre —i transformar— la cultura digital que habitem?

Antropologia i humanitats digitals: més enllà del romanticisme acadèmic

En un món on la tecnologia avança a velocitats vertiginoses, sovint s’associa la reflexió humanista amb una actitud nostàlgica o purament teòrica. Res més lluny de la realitat. Les humanitats digitals són avui un espai d’intersecció latent: aquestes combinen anàlisi cultural amb dades, coneixement crític amb disseny tecnològic, pensament lent amb lògiques de plataformes.

L’antropologia, en aquest marc, és una eina radical. Radical perquè va a l’arrel de les formes de vida. Perquè observa, escolta i interpreta allò que sovint passa desapercebut: els gestos, els rituals quotidians, les tensions invisibles. Aplicada a la cultura digital, pot detectar-hi patrons d’ús, imaginar nous dissenys socials i qüestionar els biaixos dels sistemes tecnològics. Cal repensar les tecnologies en pro de la cultura.

‘’Les noves tecnologies ja no poden ser pensades com a simples mediacions ja que construeixen i constitueixes noves formes, espais i temps de relació social, noves formes institucionals, noves categories d’aprehensió de la experiència personal i social, noves dimensions de la cultura.’’ (Merino, 2010, citat a Riverón Rodríguez, 2016, p. 4) 

Per una tecnologia situada i socialment rellevant

Dissenyar tecnologia no és només una qüestió d’enginyeria: és també un acte polític i cultural. Com podem assegurar que les plataformes digitals siguin inclusives? Que els serveis digitals públics no deixin ningú enrere? Que els algoritmes no perpetuïn desigualtats?

Aquí és on el pensament etnogràfic i participatiu pren força. Des de metodologies com el UX Research, la recerca qualitativa o el disseny centrat en les persones, les professionals de les humanitats poden contribuir a crear entorns digitals més justos, comprensibles i empàtics.

Cultura digital: més que continguts, formes de vida

Els entorns digitals no són neutres. Són espais habitats, amb normes no escrites, jerarquies d’atenció i formes de control subtil. L’antropologia digital ens ajuda a llegir aquests paisatges tecnològics com a escenaris culturals: llocs on es produeix identitat, afecte, exclusió o comunitat.

Podem analitzar què fa que una aplicació comunitària funcioni realment, com es construeixen vincles emocionals amb les tecnologies, o per què certes narratives digitals generen adhesió mentre d’altres passen desapercebudes. Aquestes lectures poden orientar accions reals: des de polítiques públiques digitals més sensibles, fins a projectes socials amb impacte comunitari.

Cap a una aliança transformadora

Si volem una cultura digital més humana, ens cal una aliança: entre tècniques i reflexió, entre dades i context, entre desenvolupadors i antropòlogues. No es tracta de romantitzar la tecnologia, sinó de fer-la més habitable, més justa i més situada.

Potser la pregunta no és només com la tecnologia transforma les nostres vides, sinó com podem transformar la tecnologia perquè estigui al servei de la vida en comunitat.

I aquí és on les humanitats tenen molt a dir.

Bibliografia

Baraibar, Á. (2014). Las Humanidades Digitales desde sus centros y periferias. En Humanidades Digitales: una aproximación transdisciplinar (Anexo 2, pp. 7–15). Janus. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5182603

Riverón Rodríguez, G. (2016). La cultura digital en la sociedad moderna. RITI: Revista de Investigación, Tecnología e Innovación, 4(8), 1–6. https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/7242782.pdf

Uzelac, A. (2010). La cultura digital, un paradigma convergent on s’uneixen la tecnologia i la cultura: reptes per al sector cultural. A P. Alsina (Coord.), De la digitalització de la cultura a la cultura digital [dossier en línia], Digithum, 12. Universitat Oberta de Catalunya.

Antropologia en temps de pixels |  Clàudia Ferrer Bolaños | 24/07/25 | L'Holística