Contrabandistes de verbs clandestins

Guillem Vila Ribas | 10/04/24

Zoo a la Telecogresca 2024 Foto: Sergi Núñez

Contrabandista de verbs clandestins escampant el verí

Pobles vius i senders infinits

Quin gust sentir-la parlar

Si del carrer i el corral és l'amaI

Ara hi ha un poble que brama en un idioma proscrit

Amb aquests versos i un concert a la Telecogresca acaba un dels grups que més representaven una generació que de la música en van fer lluita, de les lletres les seves armes i de l'idioma el seu punt de partida. Una generació d'artistes que van anar obrint pas i que, com gosses sordes sortides d'un zoo, van unir com poques altres vegades els diferents pobles i ciutats dels Països Catalans. Encara recordo tardes de campaments amb el cau fent polseres escoltant en un radiocasset tota aquesta música que els nostres caps i quel·les ens mostraven, fent de referents lingüístics, i que després tu, quan tornaves a casa, te'ls escoltaves i reconnectaves amb aquells pins, aquells rius, aquelles esplanades, aquelles muntanyes i aquella, en definitiva, terra tan nostrada.

També recordo com omplien les festes majors de discursos de resistència tant de classe com de poble nacional. Gràcies a aquests grups, els quals podríem afegir Aspencat, Atupa, XEIC! i d'altres, es va continuar la gesta centenària de reclamar que el nostre idioma no és de segona i que s'hi ha de resistir malgrat els embats. Foren una renaixença del català/valencià en la cultura subversiva i transformadora. Malgrat això, la situació de la nostra llengua actualment es troba en un procés de retrocés.

Tal com diuen les dades la situació és preocupant: Amb l'estudi de la Generalitat de la joventut s'hi ha pogut detectar una disminució de l'ús del català entre els joves, amb una caiguda del 43,1% al 25,1% en els darrers quinze anys, segons una enquesta del 2022. A més, tan sols el 37% dels barcelonins consideren el català com a la seva llengua pròpia, mentre que el castellà arriba al 56%, segons un sondeig del 2023. Aquests indicadors, vistos en conjunt, són indicatius d'una situació crítica que alguns experts qualifiquen com a una emergència lingüística. (elpuntavui.cat)

Enquesta d'usos lingüístics de la poblició (El Punt Avui)

Degut a tot això han sorgit grups de música en català que han volgut apropar la llengua als joves calcant models populars d’arreu del món i perden l'antiga voluntat de polititzar a les joventuts i dotar-les de discursos crítics. Per una part puc entendre que aquesta nova onada, la banda del pati que se li diu, vulgui portar la llengua a esferes més "Urban" on abans no hi era, parlant de temes més casuals, barrejant català i castellà, introduint nous sons i arribant a un públic més gran. No obstant això, com ja s'ha dit moltes vegades, tot a la vida és política, així que dir-se a si mateix apolític és potenciar la passivitat activa contra les diferents discriminacions, repressions i atacs que viuen els diferents pobles, col·lectius i classes treballadores oprimides del món.

Així doncs, després d'anys buscant referents catalans pels joves podem dir que han arribat, es troben en els concerts, es troben a les nostres radios i a les xarxes. Ara el que es necessiten són referents catalans que lluitin i siguin crítics amb el sistema capitalista occidental actual que ens vol consumint i callant davant les seves consequències a les nostres vides. Parlem en català, per-ho fem-ho del que realment tingui voluntat transformadora. Un refent per mi que encara es manté dret seria Adala, el qual sempre ha estat conscient de l'altaveu que té i ha aprofitat tot moment sempre per clamar en català contra les injustícies de l'Estat, la guerra a Palestina, les formes tòxiques de com ens relacionem amb l'amor de parella, etc.

Guillem Simó en una actuació d'Adala al parc de les Tres Xemeneies de Barcelona | VICTOR SERRI

Es per això que aquesta revista és generalment català. Perquè és la meva llengua materna, és el meu escut contra els embats, és el meu gra de sorra per a la normalització i és el meu punt de partida des d’on entenc i conceptualitzo el meu entorn. En un món on les llengües i les cultures estan en constant perill, parlar, escriure, pensar, cantar i movilitzar-se en català és un acte de preservació i reafirmació de qui som i d'on venim.

Contrabandistes de verbs clandestins | Guillem Vila Ribas  | 10/04/24