Llàgrimes de Maria

Guillem Vila Ribas | 03/04/24

Nuestra Señora de las Lágrimas (Hermandad de la Exaltación - Sevilla)

"Una llàgrima de dolor i pena camina per la galta de la mare que amb la seva fe va moure muntanyes. Llàgrima a llàgrima anava cosint la ferida oberta que en el pit bategava, com elixir de vida i des dels núvols llençava cap aquells creients devots que del penediment en van fer ritual i tradició. Llàgrimes caigudes des del cel regant camps, boscos i els caps dels somiadors més desperts que un dia van decidir creure." (Guillem Vila Ribas

Perquè creure, realment, és la lluita més gran que algú pot assumir en la seva vida, encara que també sigui l'acte més simple. Creure implica silenciar les veus que et xiuxiuegen als caragols de les teves orelles i confiar en un subjecte abstracte, immaterial però palpable, com l'aire calent d'un dia d'estiu, que ens guia cap a un camí que mai no hem traçat.

En un món tan volàtil i tecnocràtic com l'actual, sovint oblidem la força que tenen els individus units en comunitats abraçant un sentit comú. Aquí resideix la potencialitat que poden tenir les religions i les creences, en el moment en què es poden constituir com un dels pilars fonamentals del que podríem entendre com la condició humana.

Processó del Ministerio de La Cena envoltada de gent, durant el Diumenge de Rams de la Setmana Santa de Sevilla. (JESÚS MORÓN)

Cal mencionar que els humans no només som éssers naturals, sinó també culturals, socials i religiosos. Necessitem agrupar-nos amb els altres i creure en les respostes que el nostre entorn ens ha donat a la pregunta eterna de per què som el que som i d'on venim. No hi ha cap poble ni societat en el món conegut que no tingui les seves estructures socials determinades pel prisma de la socialització i del coneixement del seu propi gènesi, lligades a mites i llegendes. Per tant, les religions, com altres formes de creences, són mecanismes que formen els humans i que ens donen respostes clares, segures i còmodes, formant un codi de valors, pràctiques i mites que se sustenten mitjançant la fe d'un grup de creients.

Musulmans resen en la mesquita Amr Ibn al-Aas del Caire (Egipte). (KHALED DESOUKIAFP)

Si entenem tot això, podrem captar com, malgrat que actualment la gent resolgui les preguntes fonamentals des de diferents fonts i perspectives, els seus valors, les seves pràctiques i, fins i tot, els mites, poden mantenir-se. S'observa un paradigma interessant on Occident s'entén a si mateix com a laic, però després trobem fenòmens de masses com el Ramadà, la Setmana Santa, Nadal, etc., que afecten directament la vida dels ciutadans.

D'aquesta manera, en un entorn marcat per la diversitat cultural i religiosa, és crucial que les institucions reconeguin i respectin la pluralitat de creences presents en la nostra societat. La interreligiositat no només enriqueix el nostre paisatge cultural, sinó que també ens recorda la importància de la tolerància i el diàleg en la construcció d'una comunitat cohesionada i inclusiva.

En última instància, la Setmana Santa i altres celebracions religioses ens conviden a reflexionar sobre el paper de les creences i les pràctiques religioses en la nostra vida moderna. En un món saturat de distraccions i superficialitats, les tradicions religioses ens ofereixen una oportunitat per connectar amb el punt més profund de la nostra humanitat i buscar un sentit espiritual que ens transcendeixi com a individus i com a societat.

Per això, és important, en un moment en què les diferències entre religiositats poden justificar guerres, terrorisme, conflictes veïnals organitzats per la ultradreta, etc., que les administracions tenir en compte la interreligiositat que travessa la nostra societat i acceptar-la en el quòrum de la cultura popular. Aquestes setmanes les llàgrimes de Maria han regat els nostres camps, boscos i carrers, és el moment ara d'adobar la terra i treballar per un país més just i divers on tothom pugui viure la seva espiritualitat a la seva manera.

Llàgrimes de Maria | Guillem Vila Ribas  | 03/04/24