Com mosques follant a la teva orella

Absurda normalitat mundana on la mort i la vida es passen la pilota

Guillem Vila Ribas

10/05/2022

Dibuix fet per Guillem Vila Ribas

Em trobo assegut en la sòrdida cadira del temps, inconnexa de sentits i de fets.

Em rodegen estructures gegantines de gegantina degradació impertinent;

en elles hi viuen éssers monstruosament normals, normalitat aberrant i intrusiva.

En cada bloc hi dormen ànimes flotants de persones oblidables.

Tot és brut, brutícia reconfortant que demostra que estan vius,

que no són un invent del meu subconscient,

que els seus peus sí que toquen el terra.

Soroll. Hi ha molt soroll, com mosques follant a la teva orella.

Cotxes caminant, gossos parlant, nens plorant riures d'una tarda de dimarts,

on no tenen res més a fer que jugar.

Jugar amb les paraules, adjectius contraposats,

col·locats adequadament per descol·locar-te.

Floto en aquest món que no és el meu,

que podria ser-ho, que en part ho és.

Edificis grisos, grocs i marrons amb toldos verds en cada cantonada,

absurda normalitat mundana on la mort i la vida es passen la pilota.

Obres infinites que perforen les entranyes dels seus cohabitants

dessagnant-se en parcs higienitzats d'essència foresta.

És exotisme provincial d'uns veïns desconeguts,

societats d'invertebrats volàtils.

Malgrat tot, el cafè està bo.