Humida dèria primaveral
- Guillem Vila Ribas
- Feb 27, 2024
- 1 min de lectura
La galopant primavera, de plujosa exhalació intermitent, es dirigeix, amb parsimònia cap a la tòrrida canícula de l'enteniment .
Guillem Vila Ribas
21/04/21
Dibuix fet per Guillem Vila Ribas
Avui, a l'altra banda de la finestra, plou.
Plou desmesuradament,enèrgicament,
tristament.
La gent en situacions com aquestes
no sap com reaccionar;
se'ns alteren els nervis,
se'ns inflen els cabells,
se'ns emboira la vista
i se'ns corrompen els cervells.
Entrem en un estat de dèria col·lectiva nostàlgica,
on intrínsecament se'ns indueix a reflexionar, de forma psicopàtica,
sobre nosaltres mateixos i sobre la nostra situació en un món caduc,
com les fulles dels arbres, que per retruc,
cauen pel pes de les gotes d'aigua.
Em sento interpel·lat per una aura de silenci rotund
que prové de la contradicció
amb l'estrident i cridaner sol nocturn.
Les gotes fan curses per vitralls d'esglésies gòtiques,
abandonades a la seva sort
per homes que havien perdut el seu nord.
El fang s'enganxa en les meves sabates,
la humitat en el meu cos,
el fred en les meves entranyes,
entre lladrucs d'un llunyà gos.
Els verds prenen color
en els jardins del vell senyor,
que té somnis d'emperador
del regne de la raó.
Llums bategants,
brams guturals
que fan ressonar
tots els timbals.
Llum del dia, on estàs?
Llum del dia, et trobo a faltar
Llum del dia, per què has arribat?
Dèria humida, on t'has ficat?
La galopant primavera,
de plujosa exhalació intermitent,
es dirigeix, amb parsimònia
cap a la tòrrida canícula de l'enteniment.
Beneïm la pluja i el vent,
que abruptament i d'imprevist,
agonitzarà, deixant pas
a la fervent sufocació permanent.
Comentaris