Un cafè amarg: l'AfD, Ceuta i la volatilitat de la importància política
Guillem Vila Ribas | 08/09/2026
El cafè està amarg. No m'hauria de sorprendre, me'ls faig sols i sense sucre, però avui està més amarg que de costum. Li hauria de buscar el sentit però és massa d'hora pel matí i encara no m'he tret les lleganyes. No sóc l'únic així en aquella cafeteria.
La imatge recorda al quadre de Giuseppe Pellizza da Volpedo del Quart Estat (Il Quarto Stato, 1901) dels obrers sortint de la fàbrica, homes i dones a la cafeteria mirant cap als seus mòbils o parlant entre ells i amb el cambrer, amb uniformes artificialment formals o d'un taronja fluorescent cridaner. Cadascú a la seva, amargats, com el cafè, esperant que sigui l'hora d'anar a la feina.
Les converses també són amargues, primer dilluns de setembre: com pagaré el menjador de les filles? com afrontar la pujada de preu sobtada del lloguer? Però del tema que més parlen, el que està en boca de tothom..... has vist el que està passant a Ceuta?
Reflexiono. Últimament penso molt en la flexibilitat que té el concepte de la importància d'un tema de política en l'actualitat.
Una setmana sembla transcendental el genocidi a Palestina, passa un mes i ens oblidem. Una setmana és transcendental, de vida o mort, la guerra a l'Iran i ens oblidem. Un dia sembla de vida o mort el tema del català, i ens oblidem. Un dia sembla de vida o mort el tema de les vagues del professorat, metges, sector social, etc. i ens oblidem.
No vull dir amb això que aquestes coses no siguin importants a nivell material — ho són, i molt. El que dic és que la importància relativa que els atorguem, la volatilitat amb què les tractem, no es correspon amb el seu pes real.
La volàtil importància de les coses passa i se'n va com troncs baixant d'un riu, sense transcendir, sense canvis substancials en el sistema econòmic persistent. La digitalització de la captació de la informació i de les relacions socials ens ha convertit en subjectes dòcils que s'espanten amb el canvi subtancial del vent però que al segon no recorden per què estaven espantats, i les elits polítiques i econòmiques ho saben. No només ho saben sinó que se n'aprofiten per treure'n rèdit tant electoralment com a l'àmbit borsàtil, els quals no deixen de ser rates entrant i fugint de caixes de sabates empresarials mogudes per la por i l'esperança.
De forma passiva alço la mirada a la televisió d'aquella cafeteria, esperant el bus cap a la feina, i m'impacta el que veig: primer govern federal d'Alemanya en què hi guanya un partit d'extrema dreta (AFD) des de l'època dels nazis. Em quedo garratibat.
Com hem arribat fins aquí?
Saxònia-Anhalt, un estat federal de la regió de l'Alemanya de l'Est, que viu una situació de precarietat dels serveis socials, pèrdua de llocs de feina causada per la globalització, augment del cost de la vida per les sancions al petroli rus i altres factors. En aquestes problemàtiques hi ha uns clars factors causals: el capital i la mala gestió institucional.
Però, seguint amb la idea que introduïa anteriorment de la volatilitat de la importància, un partit que fa una dècada era residual com AfD ha aconseguit el 45% de l'electorat amb una participació històrica. És a dir, ha aconseguit motivar un votant abstencionista cansat, amb una campanya centrada en aquestes temàtiques volàtils que prenen importància a les converses de bar. Han aconseguit, amb populisme i tapant les causes estructurals amb barricades de racisme i bandera, guanyar el camp de batalla política que representa la vida quotidiana.
Que PP, VOX i Aliança Catalana estiguin aprofitant-se del tema del moment que és la "crisi a Ceuta" per activar el seu possible electorat respon a les mateixes dinàmiques. Res és important en tant que els relats del que fa important un tema es construeixen en l'aliança entre el capitalisme racial, el populisme barat i el tecnofeixisme global.
Aquesta instrumentalització no és nova ni exclusiva d'aquí, Lea Ypi (2025) ja assenyalava com la qüestió migratòria s'utilitza sistemàticament per desviar l'atenció de les causes estructurals de la desigualtat: "La cuestión de la inmigración debería estudiarse, en todo caso, en un contexto más general de injusticias sociales que surgen de las limitaciones presupuestarias a las que el capital financiero somete el estado del bienestar, del aumento de la deuda soberana y de la impunidad de los propietarios de inmuebles y empresarios que se aprovechan de la vulnerabilidad de los trabajadores (ya sean autóctonos o inmigrantes). Tal enfoque revelaría que los inmigrantes de clase trabajadora se convierten en el chivo expiatorio de la incapacidad de los Estados liberales de cumplir con las promesas de igualdad en el reparto de los bienes" (Lea Ypi, 2025: 34).
Partint d'aquesta idea, haurem de trobar formes de fer-hi front, aprofitar finestres d'oportunitat mobilitzadora i construir importància social que vagi a les arrels dels problemes estructurals que tenim. "En els grans processos històrics, vint anys equivalen a un dia —escrivia Marx a Engels—, si bé després poden venir dies en què es condensin vint anys" (Correspondencia, 9 d'abril de 1863, t. III, p. 127, extret de Lenin, [1917] 2024: 46-47). Les revolucions i els canvis socials històricament sempre s'han basat en aquesta premissa, és a dir, en moments concrets del temps on fenòmens socials prenen una rellevància que abans no tenien i que motiven la gent a emprendre accions més directes.
Potser el combat no és entendre per què ens espantem, sinó recordar-ho l'endemà i fer-ne alguna cosa al respecte.
Torno a tastar el cafè. Encara està amarg.
Bibliografia:
Lenin, V. I. (2024). Sobre Marx, Engels y el marxismo. Madrid: Akal (Básica de Bolsillo, Clásicos del pensamiento político). Ypi, L. (2025). Fronteras de clase: Desigualdad, migración y ciudadanía en el Estado capitalista. Trad. Albert Fuentes. Barcelona: Anagrama.
La amarga volatilitat de la importància | Guillem Vila Ribas | 08/09/2026
Comentaris